Hansel i Gretel

Nens, gaudiu d'aquest conte tan divertit que protagonitzen dos personatges de Disney que tots coneixem!

La vaca bruna

Us agraden els contes? Nosaltres, les costureres, en sabem un munt! I ens encanta explicar-los mentre cosim! 
Mireu, us proposo un viatge fins a la llunyana Rússia dels tsars. Tot comença aquí, en aquest palau de mil colors, on vivien els tsars i la seva filla, la Irina. 
La vida al palau era tranquil·la i feliç. Fins que la mare de la Irina va morir, i el seu pare es va casar amb una dona molt cruel que tenia tres filles.
El pare de la Irina sempre estava ocupat, viatjant d'aquí cap allà... I la Irina havia de conviure amb una madrastra cruel i egoista, que no se l'estimava gens ni mica, i amb tres germanastres: la gran, la mitjana i la més petita de totes.
Les tres gaudien fent-li la vida impossible.
Per tenir-la lluny de casa, la madrastra va decidir enviar la Irina a pasturar. Pobra Irina, tot el dia en un prat, sense aliment i poc abrigada, amb el fred que fa a Rússia! 
Mentre poso fil a l'agulla, us presento la protagonista d'aquest conte: "La famosa vaca bruna". És bonica, oi?
La Irina se sentia sola i trista i de seguida va començar a parlar amb l'animal. Li explicava les seves pors i els neguits, quan, de sobte, la vaca bruna li va obrir una de les seves grosses orelles, i la va convidar a entrar-hi.
La Irina es va deixar anar orella endins... Xuuuup!
A l'interior de la vaca hi feia una escalfor molt agradable.
-Mmmm... Que bé que s'hi està! -va dir la Irina. A més, allà no hi faltava cap dels aliments que més li agradaven.


Amb l'estómac ple i gronxada pel moviment de la vaca, la Irina es va deixar endur per un somni que la portava a una vida millor. Un estrany somni dolç i de molts colors del qual es va despertar amb un gran somriure. El sol s'estava amagant i era l'hora de tornar a casa. 
En arribar, la madrastra la va rebre sorpresa i enfadada... Per què tornava tan contenta? "He d'esbrinar què fa la Irina amb aquesta vaca tot el dia!!!" Va decidir que el millor era que la seva filla petita acompanyés la Irina a pasturar.
La Irina no volia que descobrissin el seu secret i, un cop van arribar al prat, li va cantar a la germana una cançó que la va fer adormir-se profundament.
L'endemà, la madrastra va enviar la filla mitjana a pasturar amb la Irina. Però la història es va repetir. La veu de la Irina va adormir la germanastra mitjana amb aquella melodia. Va poder tornar a entrar per l'orella de la vaca per gaudir d'un nou dia màgic. Xuuuup!!!  


Ufff!!! La madrastra treia foc pels queixals. "Hi hauré d'enviar la filla gran!"
Així ho va fer. I la germanastra gran va aconseguir no adormir-se amb la melodia. D'aquesta manera va poder veure perfectament com la Irina s'introduïa orella endins i passava el dia dintre de la vaca bruna.
Un cop descobert el secret de la Irina, la madrastra va decidir desfer-se de l'animal i va manar que en fessin un bon estofat. Tot i els plors de la Irina, la madrastra només va permetre que la noia es quedés amb la cua de la vaca bruna.


-Enterraré la teva cueta al jardí. Així tindré un lloc per venir a recordar-te! -va decidir la Irina.
I, misteriosament, en aquell indret hi va créixer un gran arbre que es va omplir d'una fruita de molts colors. Els mateixos que durant tants dies, dins la vaca, havien aparegut en els somnis de la Irina. 
L'arbre es va fer famós en tot el regne i va cridar l'atenció d'un jove molt ben plantat: l'Ivan. Encuriosit per la història de l'arbre màgic, el noble Ivan va viatjar durant molts dies per trobar-lo.
En arribar, va demanar si podia tastar una d'aquelles fruites estranyes. La madrastra va veure una bona oportunitat de casar alguna de les seves filles, i de seguida hi va accedir.


L'Ivan va esperar mentre les germanes de la Irina intentaven agafar alguna peça de fruita... Però van apareixer uns ocells que impedien a les germanastres collir-ne cap.
-Ai!!! No es pot!!!
Només la Irina es va poder acostar a la fruita. Quan l'Ivan la va veure, va quedar totalment fascinat. Junts, van menjar la fruita de la felicitat i, lluny d'allà, la Irina i l'Ivan van viure plens de joia.... per sempre més. 
Aiii!!! Sempre m'emocionen les històries d'amor! Mira, gairebé no me n'he adonat, i ja tinc feta la feina! 




Per a escoltar el conte, feu clic aquí.