Alemania: L'estrany desconegut

Una vegada hi havia una família molt pobra que vivia al camp. Un dia els pares van donar tots els diners que tenien al fill gran i el van enviar al poble a comprar un bou. Pensaven que amb l'ajuda d'aquest animal podrien treballar molt més bé la terra i sortir de la misèria. El noi es va llevar molt d'hora, perquè havia de travessar un gran bosc, i va emprendre el camí cantant i xiulant. Quan ja feia una bona estona que caminava, va veure sorprès que al costat del camí hi havia dos testos, un amb un cactus i l'altre amb unes estranyes flors vermelles. I mentre rumiava què hi devien fer allà al mig del bosc, va aparèixer de sobte un home encara més estrany enfilat dalt d'un cavall que li va demanar si li podia fer el favor d'aixecar el test de les flors vermelles perquè, d'aquesta manera, va dir-li, l'ajudaria a conquerir el cor d'una persona. El noi no va acabar d'entendre què volia dir amb tot allò de conquerir el cor d'una persona, però, com que sempre estava disposat a fer un favor, va aixecar el test i... Quina sorpresa! A sota hi havia una bossa plena de monedes d'or. El desconegut, però, no se'n va sorprendre gens  i li va dir que es podia quedar la bossa de diners. Abans d'anar-se'n, però, li va donar dos consells. El primer, que quan arribés al poble no s'hostatgés a casa del governador. I el segon, que si algun dia necessitava ajuda exclamés "Tanàs!", i llavors ell l'ajudaria. Dit això, el noi va veure com entre els arbres desapareixia: "L'estrany desconegut". El noi, molt content perquè amb aquells diners podria comprar el millor bou del mercat, va arribar al poble quan ja s'havia fet de nit. Cansat del viatge, va trucar a la porta de la primera casa que va trobar, i no es va adonar que, precisament, era la del governador. I a la nit, mentre el noi dormia profundament somiant bous i vaques, el governador li va robar la bossa de diners. Estava segur que si el noi l'acusava del robatori, ningú no se'l creuria, perquè la paraula d'un pobre desgraciat com aquell noi no tindria cap valor contra la paraula d'un home tan important i poderós com ell. I així va ser. Al matí, en descobrir que li havien robat la bossa, el noi, desesperat, va acusar el governador, cosa que va provocar la sorpresa i la indignació de totes les autoritats del poble.

-Això és una calúmnia! -va cridar furiós el governador, i immediatament el va fer detenir i empresonar.

En aquell temps, enfrontar-se a un governador era molt perillós. Tant, que et podia costar la vida. Al cap de pocs dies, el jutge, comprat pel governador, el va condemnar a morir a la forca. Trist i desesperat, mentre esperava el dia de l'execució, el noi va recordar el segon dels consells que li havia donat aquell desconegut i, sense dubtar ni un moment, va exclamar "Tanàs!". Just acabar de pronunciar aquell nom, el desconegut se li va aparèixer.

-Què vols? -li va dir.

I llavors el noi li va explicar tot el que li havia passat. Quan va haver acabat, el desconegut li va recordar que ell ja l'havia avisat que no s'hostatgés a casa del governador, però que no tingués por, que l'ajudaria igualment.

-Mira -li va dir-, a tots els condemnats a mort se'ls concedeix un últim desig. Doncs bé, quan ja tinguis la corda al coll, pronuncia ben fort una altra vegada el meu nom i jo t'ajudaré a aconseguir la llibertat.

I dit això, l'home va desaparèixer. El noi va fer tot el que li havia dit el desconegut i, efectivament, li van concedir tres dies i després el van portar a la plaça per penjar-lo davant de tot el poble i de les autoritats. En l'últim moment, però, quan es va sentir la corda al coll, el noi va cridar "Tanàs!", i de seguida va entrar a la plaça un home molt ben vestit que es va acostar al governador i li va demanar per què volien penjar el seu germà. El governador li va respondre que el seu germà l'havia calumniat a ell, el governador, la màxima autoritat, acusant-lo d'haver-li robat diners, i que per això rebria el càstig que es mereixia.     Llavors el desconegut va clavar els ulls al governador i li va dir:

-Doncs, ja que sou innocent, estic segur que no tindreu cap inconvenient a dir en veu alta i davant de tothom que el diable se us emporti, si heu robat aquests diners!.

I el governador, enmig del silenci de tot el poble, sense dubtar ni un moment, va dir-ho:

-Que el diable se m'emporti ara mateix, si he robat aquests diners!

Quan va acabar de pronunciar aquestes paraules, el desconegut va fer un somriure diabòlic, va agafar el governador per una pota com si fos un pollastre i el va llançar damunt del carruatge mentre li deia:

-Doncs així serà. Ara mateix se us emportaré, senyor governador!.

I així va ser com el diable va conquerir el cor, i l'ànima, del governador. Tot seguit, va fer espetegar el fuet contra el cel i va cridar: "Cap a l'infern!" I van desaparèixer tots dos com per art d'encantament sense deixar rere seu res més que una estranya pudor de sofre.     L'endemà al matí el noi es va llevar molt d'hora, perquè havia de travessar un gran bosc, i va emprendre content el camí cap a casa. Mentre caminava, acompanyat d'un bou esplèndid, no parava de pensar que en la vida a vegades passen coses molt estranyes.