L'aneguet Lleig

Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.
Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.
Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.
L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.

La Caputxeta Vermella

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.

- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada. 

- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!

- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia.

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Aquí trobareu el conte en dues parts:

Hot potatoes

El Hot Potatoes permet elaborar exercicis interactius basats en pàgines Webs de sis tipus. La interactivitat dels exercicis s’obté mitjançant el JavaScript i funcionaran amb la versió 3, superiors de Netscape Navigator e Internet Explorer, tant en plataformes Windows com Macintosh. 

Les eines d’autor, permeten crear exercicis de qualsevol llengua com per exemple: el Francès, l'Alemany entre d’altres llengües d’Europa.

Encara que els exercicis s’elaborin utilitzant el JavaScript, no es necessari que sàpiga com funciona aquest programa. Les creacions amb el Hot Potatoes es poden penjar a la Web, podent-los personalitzar.

Bé, per finalitzar aquí podreu consultar el Manual del Hot Potatoes.

Projecte 1 x 1

Gràcies al projecte EduCAT1X1, la Generalitat ha proporcionat a les escoles una nova manera d'aprendre, portant a l'aula les noves tecnologies de la informació i la comunicació, per a millorar els processos d'aprenentatge. Per arribar a implantar-se a un centre s’han de tenir preparades les infraestructures i l’equip docent. Ara, quasi bé totes les aules gaudeixen d'aquests nous recursos educatius: pissarres digitals interactives, connectivitat wi-fi, un ordinador portàtil per a cada alumne, i la creació de llibres de text en format digital. Aquest projecte es va aplicar a algunes escoles el curs 2009-2010.

El que es vol es convertir l’ordinador en l’eina personal dels alumnes i situar Catalunya en un dels països capdavanters en l’ús de les TIC a l’educació. Es vol preparar els alumnes per a que surtin totalment integrats en l’era del coneixement digital. També, amb aquestes noves eines, és més fàcil de captar l’atenció dels nens, animar-los, estimular la seva creativitat i transmetre’ls informació de manera més participativa.

Tot i això, l’aplicació d’aquest projecte ha generat moltes crítiques negatives. Sembla que la seva aplicació sigui obligatòria ( en certa manera) ja que les escoles que no la integrin no gaudiran de les subvencions econòmiques. A més, es reben queixes del mal funcionament d’Internet i la carència de professorat especialitzat en la matèria, errades de contingut, el manteniment dels ordinadors portàtils i nombroses faltes d’ortografia.

De totes maneres, s’hauria de veure com es desenvolupa el pla, donant-li un marge de temps per integrar-lo totalment a les escoles i deixant que els alumnes s’hi acostumin. Si es fa bé, podria arribar a donar resultats molt positius.

Si voleu trobar més informació sobre aquest projecte, cliqueu aquí:

Quaderns virtuals

Els quaderns virtuals són uns projectes que neixen i és desenvolupen al Departament d’Educació, amb el fi de  portar a la xarxa els quaderns d’exercicis tradicionals i facilitar al professorat la creació de recursos Didàctics. De tal manera que podran ser avaluats els alumnes.

Les seccions de la web són:

-         Quaderns Virtuals:

El projecte consta de les diferents aplicacions web (editor, visualitzador, generador web…) desenvolupades en la plataforma Java que requereixen connexió a Internet.

-         Biblioteca d’activitats:

Pretén allotjar els quaderns creats per els professors que vulguin compartir el seu treball.

-         Documents: 

Podem trobar articles, guies d’usuari, cursos de creació, d’activitats…

-         Suport:

Trobareu les preguntes mes freqüents sobre el projecte de Quaderns Virtuals i les seves aplicacions.

-         Comunitat:

Un espai per constituir una comunitat de persones i institucions interessades en el projecte. Conté totes les novetats i notícies vinculades a Quaderns Virtuals.

 

Tot seguit podreu trobar uns exemples de Quaderns Virtuals

Sabeu que és una webquest?

Doncs avui us donarem informació sobre una webquest!
Una webquest és una activitat didàctica molt utilitzada pels professors, ja que permet el desenvolupament d'habilitats per buscar informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació. Consisteix en que els alumnes facin grups de treball i se'ls demana que busquin, analitzin, sintetitzin, transformin i comprenguin la informació (que la podran buscar a internet o l'hauran donat a classe) fins arribar a les seves pròpies conclusions. A més, per resoldre una webquest els alumnes hauran d'adoptar una perspectiva o un rol determinat.


Com podem diferenciar una webquest?
Aquesta té una característica molt important que és l'estructura i no variarà mai. Per tant, consta de:
- Introducció: dóna informació bàsica als alumnes i manté el seu interés. Els temes que es proposin hauran de ser atractius.
- Tasca: és la part més important d'una webquest i s'indica quin ha de ser el resultat final de les activitats d'aprenentatge.
- Procés: és l'enumeració ordenada dels passos a seguir per dur a terme la tasca. Han d'incloure tots els recursos i és opcional incloure consells sobre què fer amb la informació obtinguda.
- Avaluació: com s'avaluarà el treball de l'alumne, si la nota serà individual o en conjunt...
- Conclusió: frases que resumeixin allò que els alumnes han aconseguit o han après.
- Referències: fonts de totes les pàgines o textos que s'han utilitzat, llibres consultats, altres webquest, etc.


Quins tipus de webquest podem trobar?
- Webquest a curt termini: adquisició del coneixement d'un determinat contingut d'una o diferents matèries. La seva durada és d'un a tres períodes de classe.
- Webquest a llarg termini: igual que a curt termini però més complexe, amb més tasques i més elaborades. La seva durada implica una setmana o un mes de classe.
- Miniquest: reducció de les webquest en que només consta d'escenari, tasca i producte. Es poden realitzar en dues o tres hores de classe.

Per desenvolupar una webquest és necessari crear un lloc web construït amb un editor HTML, amb un servei de blog o amb un processador de textos que pugui guardar arxius. 

Si feu clic aquí trobareu un exemple de webquest

La caça del tresor

La caça del tresor! Encara no sabeu què és?
Doncs bé, la caça del tresor consisteix en una sèrie de preguntes en què els alumnes hauran de buscar les seves respostes a les pàgines web indicades. A vegades al final es pot trobar una "gran pregunta" on la informació d'aquesta no es trobaria a les pàgines web, sinò que els alumnes haurien de pensar en tot allò que han après durant la seva recerca per poder contestar-la.
Aquesta activitat didàctica és utilitzada per tots aquells professors que tenen Internet a les aules i que a més integren Internet en el seu currículum educatiu. Serveixen per aprendre més sobre un tema concret i practicar amb les noves tecnologies.


Estructura
La caça del tresor sempre seguirà la mateixa estructura, que serà la següent:
1. Introducció: es descriurà la tasca a realitzar i les instruccions per dur-la a terme. Hem de procurar que sigui motivador i despertar l'interès dels alumnes.
2. Preguntes: es farà un llistat de preguntes pels alumnes. Segons la seva edat les preguntes poden ser:
  - Directes: pels alumnes més petits. En aquest cas les preguntes hauran de ser molt clares.
  - Que impliquin activitats complexes: pels alumnes més grans. Per exemple llegir un text o un mapa.
3. Recursos: és un llistat de pàgines web on els alumnes podran trobar-hi tota la informació necessària.
4. La gran pregunta: és opcional per dur-la a terme amb alumnes més grans. Aquesta pregunta servirà per reflexionar i pensar en la informació que hauran cercat prèviament, ja que la seva resposta no es trobarà escrita en cap pàgina web.
5. Avaluació: es farà una breu descripció de què i com s'avaluarà allò après. La manera més senzilla d'avaluar és segons la quantitat i qualitat dels encerts.
6. Crèdits: es fa una llista amb totes les fonts utilitzades per dur a terme la caça.


Un exemple de caça del tresor el podeu trobar fent clic al següent enllaç


Esperem que finalment tots arribem a trobar el nostre tresor!!