StoryBird: Llibres infantils escrits entre tots

Avui us parlarem d'una curiosa i original eina que ens permetrà crear i distribuir contes o històries infantils de forma col·laborativa

Es tracta de: StoryBird

                                     
StoryBird és una eina online mitjançant la qual, com ja comentàvem, podem crear els nostres propis contes per a nens. Hi han diversos personatges de diversos artistes que així han aportat el seu granet de sorra.

Un cop fet el conte, mitjançant la mateixa web de StoryBird podem publicar, compartir, divulgar i crear una botiga online amb els contes, en format digital, encara que StoryBird aviat també ens permetrà editar i imprimir aquests contes en paper en breu. El que es mostra en el vídeo és el servei que proposa Storybird.

http://vimeo.com/6178690

El mecanisme és molt senzill, s'accedeix a una àrea de treball i s'insereixen, fent ús dels recursos que ofereix Storybird, imatges, fons / escenaris i el text. Tot el contingut està definit pel lloc, excepte el text que és on es pot posar de manifest el talent dels nens per explicar una història. Els treballs realitzats es poden compartir a la xarxa ajudant a crear un conjunt de llibres infantils divertits, també es poden visualitzar en la pantalla per comptar els nens en qualsevol moment.
És una plataforma d'experimentació molt senzilla per a artistes i escriptors ansiosos per explicar històries i escampar la seva imaginació a través del teclat. D’aquesta manera serveix per motivar a la lectura de forma divertida.
L'edat recomanada per a experimentar amb les històries és entre 3 i 13 anys.
El lloc està en anglès però és molt intuïtiu i es pot entendre bastant bé. El repte és atrevir-se a realitzar creacions pròpies i compartir el moment amb els nens. Si teniu uns minuts de temps i molta imaginació, StoryBird pot ser l'eina ideal per crear i distribuir històries.

A continuació us mostrarem el nostre StoryBird. Va dirigit a nens de Cicle Inicial, tracta sobre una nena que ha fet nous amics vers a la seva "malaltia", la diabetis infantil. Com que és un tema bastant ampli, només em inclós un nombre reduït de personatges. 
Mirar Jana and his small friends
Per raons que desconeixem, el conte automàticament és torna privat. En el cas que succeeixi i voleu mirar el nostre StoryBird, no dubteu en comunicar-ho.

La Bruixa Coloraina

Vet aquí que una vegada hi havia un país on tot era negre i gris: el cel, la
muntanya, l’herba, el sol i la flor.

I tots estaven tristos, molt tristos... fins que un dia va passar per allà una

bruixa que es deia... BRUIXA COLORAINA, perquè era la bruixa del color.

Portava una bosseta plena de sorra; però no era una sorra normal, era
màgica: els granets eren de tots els colors. N’hi havia de grocs, vermells,
marrons, verds i blaus.

En veure aquest país, la bruixa va dir: 
-Oh, què trist! On és el color? 
I tots

li van explicar: -És el país del negre i del gris. Això és molt trist...

Llavors el cel va dir:

 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets blau!

Llavors la muntanya va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir: .

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets marró!

Llavors l’herba va dir:

 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets verda!

Llavors el sol va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets groc!

Llavors la flor va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets vermella!

I que n’estaven de contents! Aquell país del negre i del gris es va

convertir en el país dels colors.

La Bruixa Coloraina, que ja feia tard per anar a voltar món, es va
acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més no estarien
tristos. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més.

Uuuuuuh, quina por! Arriba Halloween!

La festa de Halloween fa referència a una festa celta que va agradar tant, que es va començar a estendre per tot el món pero sobretot als països anglesos.

Fa molt i molts anys, a Gran Betranya, Escòcia i Irlanda el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que era el mateix dia que s'acabava l'any en aquella època. Samhain era el déu del morts. Llavors s'encencien grans fogueres al cim de les muntanyes per fer fora els esperits dolents.Pensaven també que els esperits aquell dia anaven a visitar les seves cases per intentar trobar un cos on viure, i els acompanyaven bruixes i esperits. Per això la gent, que tenia molta por, no encenia cap llum a casa perquè els esperits pensessin que no hi havia ningú a la casa i també es disfressaven de bruixes o dimonis perquè les ànimes no volguessin viure dins el seu cos.
Doncs aquesta tradició va agradar tant que encara ara es celebra, l'únic que amb una mena de canvis. Actualment la gent, però sobretot el nens, es disfressen de persontages de por i van casa per casa demanant caramels i dient "Trick or treat" que vol dir: truc o tracte. Ho diuen perquè la gent els doni caramels o sinó els hi faràn una malifeta. I no oblideu buidar la vostra carbassa, ficar-li dins una espelma i anar pel carrer espantant a tothom!

 
This is Halloween - The nightmare before christmas

I a vosaltres que us agrada més: Halloween o la Castanyada?

La castanyada!

Hola! Doncs bé , com ja sabeu arriba l'època dels primers freds i amb ella les castanyetes ben calentetes per fer-nos passar aquest fred, i com no, els dolços i bons panellets.

Com ja sabreu també s'acosta la festa de Tots Sants i la Castanyera s'apropa a les places de la ciutat per fer-nos passar una bona estona!

Ara us deixem amb una recepta que us ensenyaran les nostres amigues " Les tres bessones" on aprendreu a fer uns panellets boníssims.

I per a què la festa encara sigui més divertida atreviu-vos a cantar les cançons del video a continuació.

Marrameu torra castanyes!

L'aneguet Lleig

Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.
Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.
Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.
L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.

La Caputxeta Vermella

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.

- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada. 

- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!

- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia.

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Aquí trobareu el conte en dues parts:

Hot potatoes

El Hot Potatoes permet elaborar exercicis interactius basats en pàgines Webs de sis tipus. La interactivitat dels exercicis s’obté mitjançant el JavaScript i funcionaran amb la versió 3, superiors de Netscape Navigator e Internet Explorer, tant en plataformes Windows com Macintosh. 

Les eines d’autor, permeten crear exercicis de qualsevol llengua com per exemple: el Francès, l'Alemany entre d’altres llengües d’Europa.

Encara que els exercicis s’elaborin utilitzant el JavaScript, no es necessari que sàpiga com funciona aquest programa. Les creacions amb el Hot Potatoes es poden penjar a la Web, podent-los personalitzar.

Bé, per finalitzar aquí podreu consultar el Manual del Hot Potatoes.