La Bruixa Coloraina

Vet aquí que una vegada hi havia un país on tot era negre i gris: el cel, la
muntanya, l’herba, el sol i la flor.

I tots estaven tristos, molt tristos... fins que un dia va passar per allà una

bruixa que es deia... BRUIXA COLORAINA, perquè era la bruixa del color.

Portava una bosseta plena de sorra; però no era una sorra normal, era
màgica: els granets eren de tots els colors. N’hi havia de grocs, vermells,
marrons, verds i blaus.

En veure aquest país, la bruixa va dir: 
-Oh, què trist! On és el color? 
I tots

li van explicar: -És el país del negre i del gris. Això és molt trist...

Llavors el cel va dir:

 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets blau!

Llavors la muntanya va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir: .

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets marró!

Llavors l’herba va dir:

 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets verda!

Llavors el sol va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets groc!

Llavors la flor va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets vermella!

I que n’estaven de contents! Aquell país del negre i del gris es va

convertir en el país dels colors.

La Bruixa Coloraina, que ja feia tard per anar a voltar món, es va
acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més no estarien
tristos. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més.