Uguadú: La serp i la donzella

Sabeu on anem a parar avui? Al continent Africà, a la regió d'Uguadú on hi vivien varies tribus.

Fa mooolt de temps que Uguadú era una zona amb molta riquesa gràcies a la seva reina, una gran serp que tenia poders, anomenada Bida.

Concretament a Uguadú hi convivien set tribus les quals adoraven a Bida perquè era la que cuidava de les seves terres, demanava aigua quan el poblat ho necessitava i així podien viure amb pau i riquesa: tenien vestits, menjar...de tot. Però Bida era molt espavilada i a canvi de donar-los tot això ella demanava menjar-se la noia més bonica de la regió cada any.
I així és que cada any la serp és menjava donzelles molt guapes, fins que un bon dia va tocar menjar-se una noia de la tribu dels Bamberes que eren els més garrepes de tots! Els més grans de la tribu van fer reunió i va tocar donar a la serp la jove Sia.
Sia era una noia molt bonica i jove que tenia a molts joves guerrers enamorats, però sobretot n'hi havia un, Amadú, que n'estava molt enamorat d'ella, se l'estimava molt. És per això que en quan es va assebentar de que la jove Sia era l'escollida aquell any per donar a Bida és va rebel·lar. 
Molt enfadat, la nit abans de fer el ritual, Amadú va marxar del poble per amagar-se a prop d'on vivia la serp. L'endemà quan ja començava a sortir el sol l'Amadú va veure com arribava la tribu amb la seva enamorada. Van començar a cridar: Bida, Bida, Bida! Tot fent sorolls amb els tambors.
La serp gegant es va començar a despertar i quan ja treia el cap per menjar-se la bella Sia, una gran llança li va atravessar el coll completament. Bida es va morir enseguida però encara li va donar temps de dir: qui us portarà la pluja ara? i qui regarà els camps de cotó i els arbres? com us abrigareu?...

A partir d'aquell dia Uguadú es va convertir en un desert. Els seus habitants estaven molt enfadats i van expulsar a la parella fora de la regió.

Sia i Amadú van fer vida en un altre lloc i a Uguadú van reinar els homes i les dones per tirar la regió endavant.

Per escoltar aquesta bonica llegenda aneu aquí

FI