La Princesa més fina del món

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un rei i una reina molt refinats. Tenien un fill encara més refinat. Tan refinat que, tot i que feia molts anys que buscava i buscava, no trobava cap princesa amb qui casar-se, perquè a totes les candidates els trobava massa defectes.

-No m'agrada cap princesa, perquè cap no és prou fina per a mi. He de trobar: "La princesa més fina del món".

Cada cop que sortia una pretendenta que aspirava a ser l'escollida pel príncep, la convidaven a passar una nit a palau. Les convidades procuraven ser tan fines com podien. Per exemple, una princesa, per fer-se la fina, es va fer portar el sopar al llit.

-Sóc tan fina que sempre em faig portar el sopar al llit.

El príncep va pensar:

-Caram, això sí que és ser fina. A veure si he trobat la princesa ideal. 

Però quan va sentir com menjava... I quan l'endemà es va adonar que havia dormit tota la nit amb el llit ple de molles, sense patir-hi gens, el príncep va agafar picor per tot el cos, es va posar la mà a la boca i va dir:

-Quin horror! Per favor! 

I va agafar tanta mania a la princesa pretendent que no va voler sentir-ne parlar mai més. Un altre dia es va presentar una altra aspirant a princesa que va enlluernar el príncep.

-Sóc tan fina que mai no porto sabates, perquè no n'hi ha de prou fines per a mi.

El príncep va pensar:  

-A ella li passa amb les sabates el que a mi em passa amb les princeses. Potser és la meva princesa ideal...

Però quan es va adonar de la ronya que duia enganxada als peus de tant anar descalça, i sobretot quan va veure que empastifava tot el palau amb els peus, el príncep va agafar un mareig i va dir:

-Quin horror! Per favor!

L'endemà es va presentar una altra pretendenta que deia:

-Sóc tan fina que tot el dia netejo. Tot el dia netejo. Mai no hi ha res prou net per a mi. 

El príncep va pensar:

-Per a mi tampoc no hi ha res prou net. Potser aquesta és la princesa que necessito.

Però quan la va acompanyar a l'habitació i es va adonar que en lloc de vestir-se de princesa es vestia amb una bata de netejar i es passava la nit agenollada a terra fregant i fregant, el príncep es va dir:

-De neta n'és molt; de fina, no gaire. Quin horror! Per favor. 

I sense ni esperar que es fes de dia, va demanar als seus servents que la fessin fora del palau, si no és que la volien contractar per al departament de neteja.   El príncep estava desesperat.

-Mai no trobaré cap princesa prou fina per a mi -es deia nit i dia.

Fins que una nit de pluja es va presentar al castell una noia tota xopa de dalt a baix, demanant que l'acollissin. 

-Sóc una princesa que m'he perdut en aquest bosc. M'ha enganxat la pluja i ara no sé com tornar a casa. 

Com que de falses princeses en aquell palau ja n'havien vist més que mosques a l'estiu, en lloc del príncep la va rebre la reina en persona. I li va dir:

-Si ets una princesa de debò, deus haver de dormir en algun llit especial, oi?

I la princesa va contestar:

-Oh, sí, per favor. No suporto els llits massa tous o massa durs, o que tinguin la més petita imperfecció. Sóc la princesa més fina del món.

Per veure si era veritat, la reina va amagar un cascavell sota el matalàs on havia de dormir la princesa i  va fer-hi posar vint matalassos més, un a sobre l'altre, perquè no pogués notar res de res, si no és que realment era la princesa més fina del món. Fina o no fina, la convidada es va passar tota la nit donant voltes al llit, sense poder dormir ni un sol minut. L'endemà al matí, la reina va anar a veure la princesa i li va demanar:

-Com has passat la nit? 

La princesa va contestar:

- Oh, fatal. Quin llit més incòmode! Hi havia com una mena de pedreta sota el matalàs i se sentia un sorollet que no m'han deixat dormir en tota la nit.

La reina va quedar meravellada i convençuda que realment era la princesa més fina del món. Així que li va donar un cascavell reial.   En sentir el cascavell, el príncep va saber que ja tenia una pretendenta com cal i va córrer a conèixer-la. Quan va veure i conèixer la princesa més fina del món, el príncep se'n va enamorar profundament i va ser eternament feliç.   I així va ser que es van casar i van tenir fills encara més refinats, que encara deuen ser vius si no és que ja s'han mort. Això sí, si s'han mort, segur que ho van fer d'una manera molt refinada. 

Per escoltar el conte cliqueu aquí.