El cargol i l'herba de poniol

El conte d'avui va d'un cargol molt eixerit. Voleu saber què li va passar? Doncs continueu llegint!!


Hi havia una vegada un cargol que volia saber d'on sortia el sol, així que se'n va anar a buscar el forat per on sortia el sol. Camina que caminaràs al pobre cargol li va agafar mal de panxa i va anar a buscar unes herbetes de poniol per fer-se sopes i curar-se de la panxa. De seguida les va trobar, però el cargol no tenia gaire força per estirar les herbes. Per sort un escarabat que passava per allà el va voler ajudar i així el cargol i l'escarabat es van posar a estirar, i estira que estiraràs l'herba no es movia. La granota que estava mirant va preguntar: " què hi feu aquí enfeinats?" i l'escarabat va contestar: " estirar l'herba de poniol que al cargol li ha agafat mal de panxa" , i així la granota es va posar darrera de l'escarabat per ajudar a estirar l'herba. I estira que estiraràs però l'herba no es movia. Més tard va passar per allà un esquirol i va preguntar: " què hi feu aquí enfeinats? " i la granota i l'escarbat van respondre: " ajudar al cargol a estirar l'herba de poniol". Llavors l'esquirol es va enganxar darrera de la granota, la granota agafada a l'escarbat i l'escarbat al cargol, i tots junts estira que estiraràs però l'herba no es movia. Llavors van sentir sorolls i van veure que venia un conill. En arribar allí, el conill va decidir posar-se a estirar l'herba amb els seus amics. I estira que estiraràs l'herba tampoc es movia. Finalment va passar un bou per allà i en veure tanta gent va preguntar: " què hi feu aquí enfeinats?" i tots alhora van contestar: "ajudem al cargol a estirar l'herba de poniol" i així el bou es va posar darrera del conill per estirar. I entre van estirar tant i tant que van aconseguir arrencar l'herba de poniol.
L'escarbat, la granota, l'esquirol, el conill, el bou i el cargol es van posar molt contents! Per fi el cargol tenia la seva herba per curar-se la panxa i de tant content que es va posar, va invitar als seus amics a una bona sopa de poniol!

I conte contat, conte acabat!

La Princesa més fina del món

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un rei i una reina molt refinats. Tenien un fill encara més refinat. Tan refinat que, tot i que feia molts anys que buscava i buscava, no trobava cap princesa amb qui casar-se, perquè a totes les candidates els trobava massa defectes.

-No m'agrada cap princesa, perquè cap no és prou fina per a mi. He de trobar: "La princesa més fina del món".

Cada cop que sortia una pretendenta que aspirava a ser l'escollida pel príncep, la convidaven a passar una nit a palau. Les convidades procuraven ser tan fines com podien. Per exemple, una princesa, per fer-se la fina, es va fer portar el sopar al llit.

-Sóc tan fina que sempre em faig portar el sopar al llit.

El príncep va pensar:

-Caram, això sí que és ser fina. A veure si he trobat la princesa ideal. 

Però quan va sentir com menjava... I quan l'endemà es va adonar que havia dormit tota la nit amb el llit ple de molles, sense patir-hi gens, el príncep va agafar picor per tot el cos, es va posar la mà a la boca i va dir:

-Quin horror! Per favor! 

I va agafar tanta mania a la princesa pretendent que no va voler sentir-ne parlar mai més. Un altre dia es va presentar una altra aspirant a princesa que va enlluernar el príncep.

-Sóc tan fina que mai no porto sabates, perquè no n'hi ha de prou fines per a mi.

El príncep va pensar:  

-A ella li passa amb les sabates el que a mi em passa amb les princeses. Potser és la meva princesa ideal...

Però quan es va adonar de la ronya que duia enganxada als peus de tant anar descalça, i sobretot quan va veure que empastifava tot el palau amb els peus, el príncep va agafar un mareig i va dir:

-Quin horror! Per favor!

L'endemà es va presentar una altra pretendenta que deia:

-Sóc tan fina que tot el dia netejo. Tot el dia netejo. Mai no hi ha res prou net per a mi. 

El príncep va pensar:

-Per a mi tampoc no hi ha res prou net. Potser aquesta és la princesa que necessito.

Però quan la va acompanyar a l'habitació i es va adonar que en lloc de vestir-se de princesa es vestia amb una bata de netejar i es passava la nit agenollada a terra fregant i fregant, el príncep es va dir:

-De neta n'és molt; de fina, no gaire. Quin horror! Per favor. 

I sense ni esperar que es fes de dia, va demanar als seus servents que la fessin fora del palau, si no és que la volien contractar per al departament de neteja.   El príncep estava desesperat.

-Mai no trobaré cap princesa prou fina per a mi -es deia nit i dia.

Fins que una nit de pluja es va presentar al castell una noia tota xopa de dalt a baix, demanant que l'acollissin. 

-Sóc una princesa que m'he perdut en aquest bosc. M'ha enganxat la pluja i ara no sé com tornar a casa. 

Com que de falses princeses en aquell palau ja n'havien vist més que mosques a l'estiu, en lloc del príncep la va rebre la reina en persona. I li va dir:

-Si ets una princesa de debò, deus haver de dormir en algun llit especial, oi?

I la princesa va contestar:

-Oh, sí, per favor. No suporto els llits massa tous o massa durs, o que tinguin la més petita imperfecció. Sóc la princesa més fina del món.

Per veure si era veritat, la reina va amagar un cascavell sota el matalàs on havia de dormir la princesa i  va fer-hi posar vint matalassos més, un a sobre l'altre, perquè no pogués notar res de res, si no és que realment era la princesa més fina del món. Fina o no fina, la convidada es va passar tota la nit donant voltes al llit, sense poder dormir ni un sol minut. L'endemà al matí, la reina va anar a veure la princesa i li va demanar:

-Com has passat la nit? 

La princesa va contestar:

- Oh, fatal. Quin llit més incòmode! Hi havia com una mena de pedreta sota el matalàs i se sentia un sorollet que no m'han deixat dormir en tota la nit.

La reina va quedar meravellada i convençuda que realment era la princesa més fina del món. Així que li va donar un cascavell reial.   En sentir el cascavell, el príncep va saber que ja tenia una pretendenta com cal i va córrer a conèixer-la. Quan va veure i conèixer la princesa més fina del món, el príncep se'n va enamorar profundament i va ser eternament feliç.   I així va ser que es van casar i van tenir fills encara més refinats, que encara deuen ser vius si no és que ja s'han mort. Això sí, si s'han mort, segur que ho van fer d'una manera molt refinada. 

Per escoltar el conte cliqueu aquí.

StoryBird: Llibres infantils escrits entre tots

Avui us parlarem d'una curiosa i original eina que ens permetrà crear i distribuir contes o històries infantils de forma col·laborativa

Es tracta de: StoryBird

                                     
StoryBird és una eina online mitjançant la qual, com ja comentàvem, podem crear els nostres propis contes per a nens. Hi han diversos personatges de diversos artistes que així han aportat el seu granet de sorra.

Un cop fet el conte, mitjançant la mateixa web de StoryBird podem publicar, compartir, divulgar i crear una botiga online amb els contes, en format digital, encara que StoryBird aviat també ens permetrà editar i imprimir aquests contes en paper en breu. El que es mostra en el vídeo és el servei que proposa Storybird.

http://vimeo.com/6178690

El mecanisme és molt senzill, s'accedeix a una àrea de treball i s'insereixen, fent ús dels recursos que ofereix Storybird, imatges, fons / escenaris i el text. Tot el contingut està definit pel lloc, excepte el text que és on es pot posar de manifest el talent dels nens per explicar una història. Els treballs realitzats es poden compartir a la xarxa ajudant a crear un conjunt de llibres infantils divertits, també es poden visualitzar en la pantalla per comptar els nens en qualsevol moment.
És una plataforma d'experimentació molt senzilla per a artistes i escriptors ansiosos per explicar històries i escampar la seva imaginació a través del teclat. D’aquesta manera serveix per motivar a la lectura de forma divertida.
L'edat recomanada per a experimentar amb les històries és entre 3 i 13 anys.
El lloc està en anglès però és molt intuïtiu i es pot entendre bastant bé. El repte és atrevir-se a realitzar creacions pròpies i compartir el moment amb els nens. Si teniu uns minuts de temps i molta imaginació, StoryBird pot ser l'eina ideal per crear i distribuir històries.

A continuació us mostrarem el nostre StoryBird. Va dirigit a nens de Cicle Inicial, tracta sobre una nena que ha fet nous amics vers a la seva "malaltia", la diabetis infantil. Com que és un tema bastant ampli, només em inclós un nombre reduït de personatges. 
Mirar Jana and his small friends
Per raons que desconeixem, el conte automàticament és torna privat. En el cas que succeeixi i voleu mirar el nostre StoryBird, no dubteu en comunicar-ho.

La Bruixa Coloraina

Vet aquí que una vegada hi havia un país on tot era negre i gris: el cel, la
muntanya, l’herba, el sol i la flor.

I tots estaven tristos, molt tristos... fins que un dia va passar per allà una

bruixa que es deia... BRUIXA COLORAINA, perquè era la bruixa del color.

Portava una bosseta plena de sorra; però no era una sorra normal, era
màgica: els granets eren de tots els colors. N’hi havia de grocs, vermells,
marrons, verds i blaus.

En veure aquest país, la bruixa va dir: 
-Oh, què trist! On és el color? 
I tots

li van explicar: -És el país del negre i del gris. Això és molt trist...

Llavors el cel va dir:

 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets blau!

Llavors la muntanya va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir: .

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets marró!

Llavors l’herba va dir:

 - BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets verda!

Llavors el sol va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets groc!

Llavors la flor va dir:

- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.

I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir:

- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets vermella!

I que n’estaven de contents! Aquell país del negre i del gris es va

convertir en el país dels colors.

La Bruixa Coloraina, que ja feia tard per anar a voltar món, es va
acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més no estarien
tristos. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més.

Uuuuuuh, quina por! Arriba Halloween!

La festa de Halloween fa referència a una festa celta que va agradar tant, que es va començar a estendre per tot el món pero sobretot als països anglesos.

Fa molt i molts anys, a Gran Betranya, Escòcia i Irlanda el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que era el mateix dia que s'acabava l'any en aquella època. Samhain era el déu del morts. Llavors s'encencien grans fogueres al cim de les muntanyes per fer fora els esperits dolents.Pensaven també que els esperits aquell dia anaven a visitar les seves cases per intentar trobar un cos on viure, i els acompanyaven bruixes i esperits. Per això la gent, que tenia molta por, no encenia cap llum a casa perquè els esperits pensessin que no hi havia ningú a la casa i també es disfressaven de bruixes o dimonis perquè les ànimes no volguessin viure dins el seu cos.
Doncs aquesta tradició va agradar tant que encara ara es celebra, l'únic que amb una mena de canvis. Actualment la gent, però sobretot el nens, es disfressen de persontages de por i van casa per casa demanant caramels i dient "Trick or treat" que vol dir: truc o tracte. Ho diuen perquè la gent els doni caramels o sinó els hi faràn una malifeta. I no oblideu buidar la vostra carbassa, ficar-li dins una espelma i anar pel carrer espantant a tothom!

 
This is Halloween - The nightmare before christmas

I a vosaltres que us agrada més: Halloween o la Castanyada?

La castanyada!

Hola! Doncs bé , com ja sabeu arriba l'època dels primers freds i amb ella les castanyetes ben calentetes per fer-nos passar aquest fred, i com no, els dolços i bons panellets.

Com ja sabreu també s'acosta la festa de Tots Sants i la Castanyera s'apropa a les places de la ciutat per fer-nos passar una bona estona!

Ara us deixem amb una recepta que us ensenyaran les nostres amigues " Les tres bessones" on aprendreu a fer uns panellets boníssims.

I per a què la festa encara sigui més divertida atreviu-vos a cantar les cançons del video a continuació.

Marrameu torra castanyes!

L'aneguet Lleig

Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.
Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.
Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.
L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.