La Prestatgeria Digital

Què és i que podem fer a la prestatgeria?

 

La Prestatgeria és un espai multimèdia, on es pot crear llibres digitals de manera senzilla i còmoda. També es pot  afegir continguts als llibres, però aquestos continguts no es podran incorporar a la prestatgeria fins que l’administrador d’aquell llibre concret doni el vist-i-plau a la publicació.

Aquest recurs permet escriure llibres virtuals (online) , és a dir, que poden estar escrits per autors diferents, fins i tot en diferents idiomes, formats, tipus de lletra etc…on tothom pot entrar, afegir dades i contribuir a millorar-la.

L'organització del catàleg de llibres és molt general, principalment es basa pel criteri de entrades més recents, els llibres amb més pàgines o els llibres més llegits. Però els usuaris també poden buscar-los segons el títol, el nom del centre, el municipi, els noms dels usuaris administratius i el tipus de col·lecció.

Els continguts dels llibres es presenten amb el programa MyScrapbook és el programa que permet als usuaris crear i editar els continguts en format de llibres. Els continguts dels llibres es divideixen en capítols on dins d’aquest s’hi troben les pàgines.

Com que es tracta d’un programa molt còmode i senzill, fa que sigui utilitzat per molta gent. A més, fa que el professorat pugui observar la feina d’altres centres i que motivi als alumnes a utilitzar cada cop més les TIC i les TAC que té

A la pàgina del xtec trobem una prestatgeria digital on tots els centres poden penjar els seus llibres i, fins i tot, tenen un llibre d’exemple on t’explica com funciona la prestatgeria..

Com i qui pot accedir?

Per gestionar la pròpia llibreta digital, és necessari inscriure’ al servei i tenir un compte de correu XTEC que els centres docents i els professorat tenen al seu abast.

Però, si voleu crear llibres i no pertanyeu a cap centre docent, la pàgina disposa d'una prestatgeria de proves. On podeu penjar els vostres llibres, encara que els esborren amb certa regularitat, depenent de la quantitat de llibres que s’hagi creat.

A més els usuaris poden subscriure’s a un llibre publicat i així poden estar al corrent de les seves actualitzacions i tenir a l’abast tota la informació de la fitxa del llibre

Aquest recurs pot ser molt interessant tant per mestres com per l’alumnat, ja que pot tenir un gran valor pedagògic.

• Augmenta la motivació per escriure/es pot aprendre a treballar i escriure de forma col·laborativa.
• Millora l’autoestima dels alumnes en veure publicats els seus treballs a la xarxa.
• A més a més de la motivació que impliquen les noves tecnologies en els més joves.

Pensem que aquest espai podria ser una manera per ajudar a  motivar aquells alumnes que generalment estan més desmotivats.

JClic: Activitats Educatives

 Casi tots els professionals de l'educació em sentit parlar del JClic, però, no ens em parat a pensar que el JClic és un recurs més per l'aprenentatge dels nostres alumnes, ja sigui pel fet de no dona-li importància o per mancança de "temps".

Per a l'interès de la vostra recerca, JClic és un projecte creat gràcies al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que ens permet la creació, avaluació i realització d'activitats educatives: trencaclosques, sopa de lletres, associacions i entre altres.

Les activitats es presenten en projectes, es a dir, un projecte està format per un conjunt d'activitats.  A mes, és una aplicació de programari lliure que funciona en diferents sistemes operatius (Linux, Windows, ...) desenvolupada en la plataforma Java i amb la possibilitat d'emmagatzemar dades en format XML i arxius amb extensió . jclic

Per a què Serveis? 

1. Crear, avaluar i realitzar activitats educatives.

2. Treballar altres projectes realitzats per altres professionals de l’educació.

3. Permeté a l'alumnat treball i aprendre les diferents àrees del currículum  d'una manera motivadora, reforçant els conceptes de forma lúdica a través de l'ús de les TIC's.

És interessant saber...

L'antecessor del JClic és el Clic. El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0.  El desenvolupament del JClic s'ha fet intentant respectar al màxim la compatibilitat amb el programa Clic 3.0, de manera que els paquets d'activitats existents puguin ser automàticament reconeguts per la nova plataforma.

L'element essencial dels documents JClic té el nom de <JClicProject>

El programa està format per quatre aplicacions:

• 
  
  JClic applet, permet mostrar les activitats JClic en una pàgina web.
• 
  
  JClic player, reprodueix les activitats en el disc dur de l'ordinador, sense que sigui necessari estar connectat a Internet .
• 
  
  JClic author, és leina que permet crear, editar i publicar les activitats del JClic d'una manera més senzilla i visual.  En aquesta aplicació és on ens haurem de dirigir per iniciar la creació de les activitats i poder-les modificar.
• 
  
  JClic reports, permeté emmagatzemar el resultat de les activitats en una base de dades.

D'aquesta manera, podem dir que Jclic és una aplicació que permet al nostre alumnat aconseguir diferents tipus d'objectius d'aprenentatge gràcies al disseny i realització dels diferents tipus d'activitats que es poden plantejar.

A continuació deixo al vostre abast la guia del JClic on podreu observar pas a pas, la  realització d'un futur projecte d'activitats i d'altra informació.

Uguadú: La serp i la donzella

Sabeu on anem a parar avui? Al continent Africà, a la regió d'Uguadú on hi vivien varies tribus.

Fa mooolt de temps que Uguadú era una zona amb molta riquesa gràcies a la seva reina, una gran serp que tenia poders, anomenada Bida.

Concretament a Uguadú hi convivien set tribus les quals adoraven a Bida perquè era la que cuidava de les seves terres, demanava aigua quan el poblat ho necessitava i així podien viure amb pau i riquesa: tenien vestits, menjar...de tot. Però Bida era molt espavilada i a canvi de donar-los tot això ella demanava menjar-se la noia més bonica de la regió cada any.
I així és que cada any la serp és menjava donzelles molt guapes, fins que un bon dia va tocar menjar-se una noia de la tribu dels Bamberes que eren els més garrepes de tots! Els més grans de la tribu van fer reunió i va tocar donar a la serp la jove Sia.
Sia era una noia molt bonica i jove que tenia a molts joves guerrers enamorats, però sobretot n'hi havia un, Amadú, que n'estava molt enamorat d'ella, se l'estimava molt. És per això que en quan es va assebentar de que la jove Sia era l'escollida aquell any per donar a Bida és va rebel·lar. 
Molt enfadat, la nit abans de fer el ritual, Amadú va marxar del poble per amagar-se a prop d'on vivia la serp. L'endemà quan ja començava a sortir el sol l'Amadú va veure com arribava la tribu amb la seva enamorada. Van començar a cridar: Bida, Bida, Bida! Tot fent sorolls amb els tambors.
La serp gegant es va començar a despertar i quan ja treia el cap per menjar-se la bella Sia, una gran llança li va atravessar el coll completament. Bida es va morir enseguida però encara li va donar temps de dir: qui us portarà la pluja ara? i qui regarà els camps de cotó i els arbres? com us abrigareu?...

A partir d'aquell dia Uguadú es va convertir en un desert. Els seus habitants estaven molt enfadats i van expulsar a la parella fora de la regió.

Sia i Amadú van fer vida en un altre lloc i a Uguadú van reinar els homes i les dones per tirar la regió endavant.

Per escoltar aquesta bonica llegenda aneu aquí

FI

Rússia: El tsar Saltan

Hi havia una vegada... una gran llegenda en un país molt lluny d'aquí, Rússia. Voleu saber de què va? Doncs pareu molta atenció!

Fa molts, molts i molts anys que a Rússia hi governava el tsar Saltan, un jove molt ben plantat i molt valent que encara no s'havia casat. I vet aquí que un bon dia passejant va sentir la veueta d' una noia que deia: si jo em casés amb el tsar li donaria un fill molt bonic! Quan el tsar va sentir aquestes paraules va trobar que era la noia adequada per casar-se i així ho van fer.

Però aviat va arribar el dia en què el tsar Saltan havia de marxar a la guerra durant uns mesos deixant la seva muller, Alexandra, a palau. Ella estava esperant un fill que va arribar al món quan el tsar encara estava a la guerra. Així va ser que les germanes envejoses de l'Alexandra se'ls hi va ocòrrer una dolenteria per fer al tsar i a la seva esposa. Van escriure una carta al tsar dient-li que el fill que havia tingut era horrible, molt lleig i esquifit, que no era digne del seu pare i menys de ser rei.
Quan va llegir la carta el tsar Saltan es va enfadar molt perquè la seva esposa no havia complert la promesa de donar-li un fill bonic i bon rei, així que enfadat com estava va contestar la carta a palau tot manant les següents ordres: tireu al mar dins d'un barril a la meva esposa i al fill, Guidó. I les ordres van ser obeïdes.
L'Alexandra i en Guidó van estar anys al barril navegant per la mar...fins que un bon dia van arribar a una illa deserta. Per fi veien terra després de molts anys! I per sort allí es van trobar amb un cigne blanc i molt bonic que era màgic i com que va veure que eren bona gent, els va construir un palau d'or amb petites cases al voltant, construint així un nou poble governat pel Guidó.
Van passar uns anys en què tot era pau al regne d'en Guidó fins que un dia van aparèixer uns comerciants que anaven a Rússia a visitar el tsar Saltan, però s'havien perdut. Així va saber en Guidó que anaven a Rússia els va donar uns regals per oferir al que sabia que era el seu pare i l'havia abandonat, el tsar Saltan.
Els comerciants es van posar en camí i van fer el que els havia manat en Guidó. En rebre els regals, el tsar Saltan va pensar de fer-li una visita per conèixer el rei i així ho va fer.
Quan va arribar al palau d'or, va entrar i va veure la seva esposa Alexandra no va entendre res. I així és com el tsar Saltan va conèixer el seu fill i tots es van assebentar de les mentides de les germanes de l'Alexandre. El tsar va demanar perdó i se'n va tornar a palau amb la seva esposa, mentre que en Guidó es va quedar a l'illa per regnar el seu poble.
Finalment van ser tots feliços i van menjar anissos!

Per escoltar aquesta llegenda cliqueu aquí.

Austràlia: La granota assedegada

Hola!
Doncs avui, els músics de Bremen, us portem un conte d'Austràlia! Sí, sí, de ben lluny! És un dels contes que explicaven els primers habitants d'aquest continent que es troba a l'altra punta del planeta.
El conte tracta sobre una granota, anomenada Didelí, que vivia a Austràlia fa molts anys. 
La Didelí sempre tenia molta set, i un dia tenia tanta set, tanta, que va deixar secs els rius i els llacs, però encara no en tenia prou, i va beure tant fins a deixar la terra seca, sense una gota d'aigua fresqueta.
Els animals van començar a tenir set i com no hi havia aigua, pensaven que moririen. Un ratpenat molt eixerit que passava per allí va tenir una idea, deia que si feien riure a la Didelí, tota l'aigua li sortiria per la boca.
Molts animals van intentar fer-la riure, però la granota Didelí ni tan sols els escoltava. Fins que va arribar la senyora anguila! Ella va començar a ballar la dansa de la serpentina i sense voler li va fer pessigolles a la panxa, i la Didelí va començar a riure i l'aigua li va a començar a sortir de la boca!
Finalment, l'aigua va tornar als rius i els llacs, els animals ja tenien aigua per beure i els arbres van poder  alimentar-se una altre vegada! 


Doncs ara si voleu veure a la granota Didelí amb la panxa ben  plena, només heu de fer click aquí.

La Pissara Digital Interactica (PDI)

La PDI és una eina educativa formada per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter. És interessant ja que podem interactuar mitjançant el contacte directe amb la pissarra, sense la necessitat d'utilitzar ratolí. A més, suposa la substitució de les pissarres tradicionals per explicar la lliçó, en les quals, només podies fer servir el guix i l'espai era molt més reduït.

Amb la PDI pots preparar amb antelació les classes, fer-les més didàctiques i divertides, aconseguint així una motivació major per part de l'alumnat. La PDI incorpora activitats lúdiques especialitzades en totes les matèries: matemàtiques, català, anglès, castellà, geografia, etc. Les activitats realitzades a l'aula es poden guardar i enviar directament als alumnes i pots continuar on ho havies deixat el dia anterior, amb la comoditat de no haver de tornar-ho a preparar.

L'únic inconvenient que pot tenir la PDI pot ser per problemes tècnics o manca d'electricitat. En aquests casos, un bon educador ha de tenir recursos al seu abast per a continuar la classe, i avisar el més ràpid possible a un tècnic per a que arregli la pissarra digital.
Pensem que aquesta eina interactiva és un gran pas dins de l'educació. Actualment ja moltes escoles poden gaudir-ne i aprendre amb ella.

Els músics de Bremen

Aquest conte tracta  d'un gall, un gat, un gos i un ase, que s'han fet vells i els seus amos els volen sacrificar. Decideixen fugir i es troben tots de camí cap a la ciutat de Bremen. Aviat es fan amics i decideixen crear un grup de música per poder-se guanyar la vida.

A mig camí, veuen una casa de pagès amb llum encesa. Hi entren, i a dins hi veuen lladres. Posats l'un sobre l'altre, els animals decideixen actuar davant d'aquells homes amb la intenció d'obtenir-ne alguna cosa per menjar. Sorpresos, els lladres surten corrent sense saber d'on venia aquell so. Llavors els animals decideixen instal·lar-se a la casa per passar-hi la nit.

Cap al tard, els lladres van tornar i un d'ells hi entra per investigar. És fosc i veu els ulls del gat brillant en la foscor. El lladre aconsegueix encendre una espelma mentre pensava que veia brases. De cop i volta, el gat li salta a la cara i l'esgarrapa amb les ungles, l'ase li dóna una coça, el gos el mossega i el gall el fa fora de la casa tot cridant. Un cop a fora, el lladre explica als altres que havia estat atacat per monstres: que una bruixa horrible amb unes ungles llargues (el gat) li havia esgarrapat la cara, que un gegant (l'ase) l'havia pegat, i el pitjor de tot, que un dimoni terrible li havia cridat a l'orella. Els lladres, doncs, van deixar la casa de pagès per aquelles estranyes criatures que l'havien pres. D'aquesta manera, els animals van passar-hi feliçment la resta dels seus dies.


Si voleu veure als músics de Bremen cantant i ballant només heu de fer click aquí.